El contracte de subministrament elèctric en la més recent jurisprudència del TJUE

Abstract

Tret d’errada de qui redacta aquestes pàgines, les sentències més recents del TJUE en matèria de contracte de subministrament elèctric són les recaigudes, ambdues, en data de 5.6.2025 (vegeu innogy Energie s.r.o., as. C-749/23 [ECLI:EU:C:2025:405]; YL, as. C 310/24 [ECLI:EU:C:2025:402]). Pel que fa a la normativa involucrada a la controvèrsia, ambdues resolucions coincideixen a l’hora de referir-se, per una banda, a la Directiva 2019/944, del Parlament europeu i del Consell, de 5 de juny, “sobre normas comunes para el mercado interior de la electricidad” (en endavant, Dir. 2019/944) i, per altra, a un text europeu pertanyent al dret privat europeu en matèria de contractació amb persones consumidores. A l’assumpte C-310/24, la norma involucrada és, en particular, l’art. 27 Directiva 2011/83, del Parlament europeu i del Consell, de 8 d’octubre, “sobre derechos de los consumidores” (en endavant, Dir. 2011/83). El que s’hi planteja és, en concret, si infringeix d’alguna manera el dit precepte, relatiu als subministraments no sol·licitats, una facturació emesa calculant el consum del període a partir de lectures estimades per impossibilitat de prendre-les reals per mal funcionament del comptador. Per la seva banda, a l’assumpte C-749/23, es treballa amb els art. 3, 5 i 7 Directiva 93/13/CEE, del Consell, de 5 d’abril, “sobre clausulas abusivas en los contratos celebrados con consumidores”. En aquest cas, la clàusula que va generar desconfiança al jutge intern preveia la imposició d’una penalització per part de la comercialitzadora en cas de resolució anticipada del contracte per causa imputable al consumidor; s’hi barregen dubtes de forma (en concret, si la clàusula era prou transparent) i de fons (en particular, si la penalització ha de respectar o no els límits previstos a l’art. 12.3 Dir. 2019/994, relatiu a l’extinció sobrevinguda del vincle per canvi de comercialitzadora).