dc.description.abstract
Tret d’errada de qui redacta aquestes pàgines, les sentències més recents del TJUE en
matèria de contracte de subministrament elèctric són les recaigudes, ambdues, en data
de 5.6.2025 (vegeu innogy Energie s.r.o., as. C-749/23 [ECLI:EU:C:2025:405]; YL, as. C 310/24 [ECLI:EU:C:2025:402]). Pel que fa a la normativa involucrada a la controvèrsia,
ambdues resolucions coincideixen a l’hora de referir-se, per una banda, a la Directiva
2019/944, del Parlament europeu i del Consell, de 5 de juny, “sobre normas comunes
para el mercado interior de la electricidad” (en endavant, Dir. 2019/944) i, per altra, a
un text europeu pertanyent al dret privat europeu en matèria de contractació amb
persones consumidores. A l’assumpte C-310/24, la norma involucrada és, en particular,
l’art. 27 Directiva 2011/83, del Parlament europeu i del Consell, de 8 d’octubre, “sobre
derechos de los consumidores” (en endavant, Dir. 2011/83). El que s’hi planteja és, en
concret, si infringeix d’alguna manera el dit precepte, relatiu als subministraments no
sol·licitats, una facturació emesa calculant el consum del període a partir de lectures
estimades per impossibilitat de prendre-les reals per mal funcionament del comptador.
Per la seva banda, a l’assumpte C-749/23, es treballa amb els art. 3, 5 i 7 Directiva
93/13/CEE, del Consell, de 5 d’abril, “sobre clausulas abusivas en los contratos
celebrados con consumidores”. En aquest cas, la clàusula que va generar desconfiança
al jutge intern preveia la imposició d’una penalització per part de la comercialitzadora
en cas de resolució anticipada del contracte per causa imputable al consumidor; s’hi
barregen dubtes de forma (en concret, si la clàusula era prou transparent) i de fons (en
particular, si la penalització ha de respectar o no els límits previstos a l’art. 12.3 Dir.
2019/994, relatiu a l’extinció sobrevinguda del vincle per canvi de comercialitzadora).
