La viabilitat de l’humanisme pedagògic a l’Europa postmoderna

Fecha de publicación

2020-06-05T20:08:06Z

2020-06-05T20:08:06Z

2018

Resumen

Podeu consultar el llibre complet a: http://hdl.handle.net/2445/164497


Sembla obvi que Europa viu una profunda crisi tal com es pot comprovar amb el Brexit. No debades, Enrico Letta –primer ministre italià entre 2013 i 2014, i un dels líders que promou l’entesa llatina dins del context de la Unió– va publicar el llibre Hacer Europa y no la guerra (2017). Fa la impressió que el que ha succeït és que Europa –que havia estat històricament una via pedagògica i cultural, tal com es va simbolitzar en la figura d’Erasme de Rotterdam– ha optat per una via econòmica, basada en primer lloc en el carbó i l’acer, i més tard, en la lògica d’un mercat comú europeu. Fet i fet, aquesta deriva economicista s’ha accentuat en els darrers anys, a redós de la crisi financera de 2008, que ha prioritzat les qüestions del mercat en detriment d’una unitat de caire humanista. Fet i fet, aquest deixant humanista enllaça amb la tradició pedagògica, des de la Paideia grega als corrents neohumanistes dels segles xix i xx...

Tipo de documento

Capítulo o parte de libro


Versión publicada

Lengua

Catalán

Publicado por

Institut de Recerca en Educació (IRE.UB)

Documentos relacionados

Capítol 12 del llibre: Lleixà, T.; Gros, B.; Mauri, T.; Medina, J.L (cords.). 2018. Educació 2018-2020. Reptes, tendències i compromisos. Barcelona: IRE-UB. ISBN: 978-84-09-02934-1. pp. 73-77.

http://hdl.handle.net/2445/164497

Citación recomendada

Esta citación se ha generado automáticamente.

Derechos

cc by-nc-sa (c) Institut de Recerca en Educació (IRE-UB), 2018

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)