2020-06-05T20:08:06Z
2020-06-05T20:08:06Z
2018
Podeu consultar el llibre complet a: http://hdl.handle.net/2445/164497
Sembla obvi que Europa viu una profunda crisi tal com es pot comprovar amb el Brexit. No debades, Enrico Letta –primer ministre italià entre 2013 i 2014, i un dels líders que promou l’entesa llatina dins del context de la Unió– va publicar el llibre Hacer Europa y no la guerra (2017). Fa la impressió que el que ha succeït és que Europa –que havia estat històricament una via pedagògica i cultural, tal com es va simbolitzar en la figura d’Erasme de Rotterdam– ha optat per una via econòmica, basada en primer lloc en el carbó i l’acer, i més tard, en la lògica d’un mercat comú europeu. Fet i fet, aquesta deriva economicista s’ha accentuat en els darrers anys, a redós de la crisi financera de 2008, que ha prioritzat les qüestions del mercat en detriment d’una unitat de caire humanista. Fet i fet, aquest deixant humanista enllaça amb la tradició pedagògica, des de la Paideia grega als corrents neohumanistes dels segles xix i xx...
Capítol o part de llibre
Versió publicada
Català
Educació superior; Humanisme; Europa; Higher education; Humanism; Europe
Institut de Recerca en Educació (IRE.UB)
Capítol 12 del llibre: Lleixà, T.; Gros, B.; Mauri, T.; Medina, J.L (cords.). 2018. Educació 2018-2020. Reptes, tendències i compromisos. Barcelona: IRE-UB. ISBN: 978-84-09-02934-1. pp. 73-77.
http://hdl.handle.net/2445/164497
cc by-nc-sa (c) Institut de Recerca en Educació (IRE-UB), 2018
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/