Universitat de Barcelona
2020-05-29T06:41:13Z
2020-05-29T06:41:13Z
2003
2020-05-29T06:41:14Z
Traduir els clàssics és una necessitat cultural que totes les èpoques han advertit, de manera que cada tradició lingüisticoliterària, tant com ha pogut, s'ha esforçat per anar actualitzant cíclicament les traduccions de les obres clàssiques antigues i modernes. Fins i tot avui dia, després que la postmodernitat ha qüestionat tots els cànons. El cas recent de l'èxit que ha acollit la versió de la Divina Commedia duta a terme per Francesc Mira demostra com pot ser d'eficaç i útil aquesta actualització, fins i tot quan existeixen traduccions de molta transcendència
Artículo
Versión publicada
Catalán
Literatura italiana; Estètica de la recepció; Italian literature; Reader-response criticism
Universitat de València
Reproducció del document publicat a: http://hdl.handle.net/10550/23805
Caràcters: és una revista de llibres, 2003, num. 25, p. 31-32
(c) Gavagnin, Gabriella, 2003
