La literatura catalana pròpiament dita, amb un mínim d'ambició intel·lectual i artística, no existeix abans de 1270: abans de Llull (Llibre de contemplació en Déu, 1271-1274), del Llibre dels feits del rei Jaume 1 (mort el 1276) o de la crònica de Desclot (1285 aprox.). Ens situem així, deliberadament, més enllà del període 'romànic' de les lletres catalanes, presidit per un monarca que sol ser comptat entre els més conspicus protectors de trobadors occitans, Alfons 'el Trobador', I de Catalunya i II d' Aragó (1162-1196). El rei més antic de qui se sol fer esment a les histories de la literatura catalana és, en efecte, el seu nét Jaume 1 (1213-1276), sobretot pe! que fa a les darreres dècades del seu regnat...