El primer MOOC (Curso Masivo Abierto en Línea) se realiza en 2008 en Canadá. Desde entonces la proliferación de este tipo de iniciativas en diversos lugares del mundo ha suscitado interesantes controversias sobre sus aportaciones y significados en el ámbito del aprendizaje y la formación. Para superar los debates basados en opiniones, intuiciones o experiencias puntuales, es necesario disponer de evidencias que permitan una evaluación sistemática, detallada y contrastada de las posibilidades educativas de los MOOC. Siguiendo la metodología utilizada en un estudio previo en el que se analizan las publicaciones realizadas durante los cinco primeros años, en este artículo se valoran las investigaciones desarrolladas en torno a los MOOC en el bienio 2013-14. Tras un riguroso proceso de revisión de la literatura disponible se identificaron 228 trabajos de investigación en estos dos últimos años. Se presenta así un análisis cuantitativo y cualitativo de estas publicaciones clasificadas en función del año y tipo de publicación y once categorías temáticas propuestas. El estudio permite evidenciar una tendencia ascendente en el volumen de publicaciones y la predilección por artículos de revista y, en menor medida, por presentaciones en congresos. Las temáticas más investigadas han sido las referidas a valorar las estrategias pedagógicas y, especialmente, la motivación e implicación de los estudiantes. El alcance del fenómeno MOOC para la docencia en línea está operando como un revulsivo que interpela tanto a las instituciones (su estructura, su modelo pedagógico, de gestión y de negocio) como a los agentes formadores (sus roles y sus competencias). Para que las respuestas que se deben ir construyendo puedan asentarse en las evidencias que tendrá que aportar la investigación, es necesario consensuar una agenda de los temas y las metodologías de estudio más relevantes.

El primer MOOC (Curs Massiu Obert en Línia) es realitza el 2008 a Canadà. Des de llavors la proliferació d'aquest tipus d'iniciatives en diversos llocs del món ha suscitat interessants controvèrsies sobre les seves aportacions i significats en l'àmbit de l'aprenentatge i la formació. Per superar els debats basats en opinions, intuïcions o experiències puntuals, cal disposar d'evidències que permetin una avaluació sistemàtica, detallada i contrastada de les possibilitats educatives dels MOOC. Seguint la metodologia utilitzada en un estudi previ en el qual s'analitzen les publicacions realitzades durant els cinc primers anys, en aquest article es valoren les investigacions desenvolupades al voltant dels MOOC en el bienni 2013-14. Després d'un rigorós procés de revisió de la literatura disponible es van identificar 228 treballs d'investigació en aquests dos últims anys. Es presenta així una anàlisi quantitativa i qualitativa d'aquestes publicacions classificades en funció de l'any i tipus de publicació i onze categories temàtiques proposades. L'estudi permet evidenciar una tendència ascendent en el volum de publicacions i la predilecció per articles de revista i, en menor mesura, per presentacions en congressos. Les temàtiques més investigades han estat les referides a valorar les estratègies pedagògiques i, especialment, la motivació i implicació dels estudiants. L'abast del fenomen MOOC per a la docència en línia està operant com un revulsiu que interpel·la tant a les institucions (la seva estructura, el seu model pedagògic, de gestió i de negoci) com als agents formadors (els seus rols i les seves competències). Perquè les respostes que s'han d'anar construint puguin assentar-se en les evidències que haurà d'aportar la investigació, cal consensuar una agenda dels temes i les metodologies d'estudi més rellevants.

The first MOOC (Massive Open Online Course) was launched in 2008 in Canada. Ever since then the proliferation of these kinds of initiatives from all over the world have sparked interesting discussions regarding its benefits and implications in the field of education. In order to work through the debate surrounding MOOCs and their educational possibilities that have been generally based on opinion, intuition or isolated experiences it is necessary to have evidence that allows for a systematic, detailed and contrastive evaluation. Following the methodology used in an earlier investigation that analyzed publications from the first five years, this article looks at studies that focus on MOOCs during the biennium of 2013-2014. Through a rigorous process of revision of the available literature, 228 investigative works from the last two years have been identified. A quantitative and qualitative analysis of these publications is presented. Classification was based on the year of publication, the type of publication and eleven distinct proposed categories. It has been observed that there is a rising tendency in the volume of publications and the predilection of journal articles and, to a lesser extent, presentations at conferences. Pedagogical strategies have been the most covered area as well as learner motivation and implication. The reach/scope of the MOOC phenomenon for online teaching has sparked and challenged both institutions (their structure, pedagogical model, management and business) as well as instructors (their roles and competencies). In order for answers to be able to settle in what the evidence in the investigation has been building, it is necessary to agree on a common set of topics and research methodologies.