2026-01-08T17:11:41Z
2026-01-08T17:11:41Z
2020-08-04
2026-01-08T17:11:42Z
Aquest article estudia el tractament de l'Antiguitat en Andreas Embirikos i Nikos Engonópulos a través de la figura d'Alexandre el Gran, especialment interessant per les dimensions mítiques que adquirí a Orient i a Occident. En el folklore grec, és el protagonista d'una multitud de llegendes i mites, i en la historiografia, des del començament del segle XIX i sobretot a partir de Paparrigópulos, esdevé un element clau del relat de la "continuïtat" (συνέχεια) que uneix els grecs actuals a l'Antiguitat, integrant-hi l'època hel·lenística, la romana i la bizantina. A través de l'anàlisi de la figura d'Alexandre en els dos autors, es posa en pràctica la lectura dels usos de la tradició per presentar la seva originalitat i la seva visió alternativa del passat. Embirikos utilitza elements de la biografia d'Alexandre per desenvolupar narrativament problemàtiques i conceptes psicoanalítics, com també del relat de Paparrigópulos per a la projecció de la seva utopia de futur, i Engonópulos mostra el convencionalisme de la tradició establerta alhora que fa d'Alexandre un emblema de la seva visió heteròclita del passat.
Article
Published version
Catalan
Surrealisme (Literatura); Hel·lenisme; Tradició clàssica; Surrealism (Literature); Hellenism; Classical tradition
Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.1344/AFAM2020.10.2.2
Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia, 2020, vol. 2, num.10, p. 9-18
https://doi.org/10.1344/AFAM2020.10.2.2
cc-by (c) Badell Giralt, Helena, 2020
http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/