Alexandre el Gran i els surrealistes grecs: relectures d'un personatge històric i mític

Data de publicació

2026-01-08T17:11:41Z

2026-01-08T17:11:41Z

2020-08-04

2026-01-08T17:11:42Z



Resum

Aquest article estudia el tractament de l'Antiguitat en Andreas Embirikos i Nikos Engonópulos a través de la figura d'Alexandre el Gran, especialment interessant per les dimensions mítiques que adquirí a Orient i a Occident. En el folklore grec, és el protagonista d'una multitud de llegendes i mites, i en la historiografia, des del començament del segle XIX i sobretot a partir de Paparrigópulos, esdevé un element clau del relat de la "continuïtat" (συνέχεια) que uneix els grecs actuals a l'Antiguitat, integrant-hi l'època hel·lenística, la romana i la bizantina. A través de l'anàlisi de la figura d'Alexandre en els dos autors, es posa en pràctica la lectura dels usos de la tradició per presentar la seva originalitat i la seva visió alternativa del passat. Embirikos utilitza elements de la biografia d'Alexandre per desenvolupar narrativament problemàtiques i conceptes psicoanalítics, com també del relat de Paparrigópulos per a la projecció de la seva utopia de futur, i Engonópulos mostra el convencionalisme de la tradició establerta alhora que fa d'Alexandre un emblema de la seva visió heteròclita del passat.

Tipus de document

Article


Versió publicada

Llengua

Català

Publicat per

Universitat de Barcelona

Documents relacionats

Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.1344/AFAM2020.10.2.2

Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia, 2020, vol. 2, num.10, p. 9-18

https://doi.org/10.1344/AFAM2020.10.2.2

Citació recomanada

Aquesta citació s'ha generat automàticament.

Drets

cc-by (c) Badell Giralt, Helena, 2020

http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)