Estudi de corpus diacrònic de la inestabilitat (transitiu/intransitiu) dels verbs catalans

Autor/a

Pineda, Anna

Data de publicació

2023-11-14T11:22:26Z

2023-11-14T11:22:26Z

2023

Resum

En general, la diacronia del català ens indica que els verbs mantenen de manera estable el règim, transitiu o intransitiu, heretat del llatí. Hi ha, però, uns pocs casos que s’escapen d’aquesta tendència. Aquest treball se centra, precisament, en l’estudi dels verbs que en llengua antiga presentaven un règim alternant, com pregar o perdonar, que tant podien combinar-se amb un complement de persona directe (cas acusatiu) com amb un d’indirecte (cas datiu), és a dir, tant podien emprar-se com a transitius com com a intransitius. L’estudi es concep com un complement indispensable de Pineda (en premsa), treball dedicat al sorgiment i l’expansió del MDO en la diacronia del català i publicat en el marc de la Gramàtica del català antic. Això és així atès que una anàlisi acurada d’aquests verbs inestables és crucial per discernir si un determinat complement de persona encapçalat per a corresponia realment a un OD amb MDO o bé a un OI (amb la marca a de datiu).

Tipus de document

Document de treball

Llengua

Català

Matèries i paraules clau

Català; Verbs; Lingüística; Catalan language; Verbs; Linguistics

Citació recomanada

Aquesta citació s'ha generat automàticament.

Drets

cc by-nc-sa (c) Pineda, Anna, 2023

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)