dc.contributor.author
Pineda, Anna
dc.date.issued
2023-11-14T11:22:26Z
dc.date.issued
2023-11-14T11:22:26Z
dc.identifier
https://hdl.handle.net/2445/203645
dc.description.abstract
En general, la diacronia del català ens indica que els verbs mantenen de manera estable el
règim, transitiu o intransitiu, heretat del llatí. Hi ha, però, uns pocs casos que s’escapen
d’aquesta tendència. Aquest treball se centra, precisament, en l’estudi dels verbs que en
llengua antiga presentaven un règim alternant, com pregar o perdonar, que tant podien
combinar-se amb un complement de persona directe (cas acusatiu) com amb un d’indirecte
(cas datiu), és a dir, tant podien emprar-se com a transitius com com a intransitius. L’estudi
es concep com un complement indispensable de Pineda (en premsa), treball dedicat al
sorgiment i l’expansió del MDO en la diacronia del català i publicat en el marc de la
Gramàtica del català antic. Això és així atès que una anàlisi acurada d’aquests verbs
inestables és crucial per discernir si un determinat complement de persona encapçalat per a
corresponia realment a un OD amb MDO o bé a un OI (amb la marca a de datiu).
dc.format
application/pdf
dc.format
application/pdf
dc.rights
cc by-nc-sa (c) Pineda, Anna, 2023
dc.rights
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/
dc.rights
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.source
Documents de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
dc.subject
Catalan language
dc.title
Estudi de corpus diacrònic de la inestabilitat (transitiu/intransitiu) dels verbs catalans
dc.type
info:eu-repo/semantics/workingPaper