Faules de la contemporaneïtat: els estudis de l'art entre commocions mundialitzadores i enfervoriment digital

Abstract

Amb insistència reiterada se'ns repeteix des dels mitjans que el món està canviant més i més ràpidament que mai. No se'ns permet ignorar tampoc que el món millora i que ho fa guiat pels canvis accelerats que alteren la nostra manera de viure. Definida o acceptada aquesta rutina, és important preguntar-nos on som exactament i com es fan servir les dades, com es passa en un sospir d'un món global a un de postglobal i per quines raons germinen conceptes com glocal. Els models i les dades no són sempre objectius i poden amagar intencions no completament transparents. Obser-vem que, tot i l'afany d'alguns per revertir-ho, les aparences manen, les ficcions ens envaeixen i la falsedat, potser a la recerca de la confusió, esdevé un utensili letal, perquè té cos i no té ànima (o viceversa), que seria una manera de dir que actua sense escrúpols.