2020-01-30T10:25:38Z
2020-12-15T06:10:17Z
2018-12-15
2020-01-30T10:25:38Z
Amb insistència reiterada se'ns repeteix des dels mitjans que el món està canviant més i més ràpidament que mai. No se'ns permet ignorar tampoc que el món millora i que ho fa guiat pels canvis accelerats que alteren la nostra manera de viure. Definida o acceptada aquesta rutina, és important preguntar-nos on som exactament i com es fan servir les dades, com es passa en un sospir d'un món global a un de postglobal i per quines raons germinen conceptes com glocal. Els models i les dades no són sempre objectius i poden amagar intencions no completament transparents. Obser-vem que, tot i l'afany d'alguns per revertir-ho, les aparences manen, les ficcions ens envaeixen i la falsedat, potser a la recerca de la confusió, esdevé un utensili letal, perquè té cos i no té ànima (o viceversa), que seria una manera de dir que actua sense escrúpols.
Article
Versió publicada
Català
Història de l'art; Humanitats digitals; Art history; Digital humanities
Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.13444/materia2018.13.1
Matèria. Revista internacional d'Art , 2018, vol. 13, num. 13, p. 7-19
https://doi.org/10.13444/materia2018.13.1
cc-by (c) Alcoy i Pedrós, Rosa, 2018
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es