Faules de la contemporaneïtat: els estudis de l'art entre commocions mundialitzadores i enfervoriment digital

Data de publicació

2020-01-30T10:25:38Z

2020-12-15T06:10:17Z

2018-12-15

2020-01-30T10:25:38Z

Resum

Amb insistència reiterada se'ns repeteix des dels mitjans que el món està canviant més i més ràpidament que mai. No se'ns permet ignorar tampoc que el món millora i que ho fa guiat pels canvis accelerats que alteren la nostra manera de viure. Definida o acceptada aquesta rutina, és important preguntar-nos on som exactament i com es fan servir les dades, com es passa en un sospir d'un món global a un de postglobal i per quines raons germinen conceptes com glocal. Els models i les dades no són sempre objectius i poden amagar intencions no completament transparents. Obser-vem que, tot i l'afany d'alguns per revertir-ho, les aparences manen, les ficcions ens envaeixen i la falsedat, potser a la recerca de la confusió, esdevé un utensili letal, perquè té cos i no té ànima (o viceversa), que seria una manera de dir que actua sense escrúpols.

Tipus de document

Article


Versió publicada

Llengua

Català

Publicat per

Universitat de Barcelona

Documents relacionats

Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.13444/materia2018.13.1

Matèria. Revista internacional d'Art , 2018, vol. 13, num. 13, p. 7-19

https://doi.org/10.13444/materia2018.13.1

Citació recomanada

Aquesta citació s'ha generat automàticament.

Drets

cc-by (c) Alcoy i Pedrós, Rosa, 2018

http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)