2020-01-23T10:09:13Z
2020-01-23T10:09:13Z
2015
2020-01-23T10:09:14Z
La situació de la derivació apreciativa dins la morfologia és excepcional, perquè la informació limitada que contenen, en general, les gramàtiques i els diccionaris sobre els apreciatius així com l'ús habitual d'aquestes formes en contextos familiars i informals fan que la creativitat dels parlants no es vegi limitada per normatives i que, per tant, aflorin solucions imaginatives, que, tot i la variació existent, segueixen uns condicionaments gramaticals clars. L'objectiu d'aquest treball és aportar noves dades en aquest camp a partir de formes recollides en corpus tradicionals i per internet, amb una doble finalitat: d'una banda, aprofundir en les particularitats morfològiques de la sufixació apreciativa del català, amb especial interès per les de les categories que la bibliografia sovint ignora (és a dir, els apreciatius que no deriven de noms, adjectius o verbs); i, de l'altra, demostrar que les restriccions distribucionals que presenten els apreciatius amb relació a les terminacions que admeten tant les formes tradicionals com les noves creacions lèxiques permeten redefinir quines marques flexives nominals reals té el català.
Artículo
Versión publicada
Catalán
Català; Neologismes; Fonologia; Catalan language; New words; Phonology
Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.7203/Caplletra.58.7137
Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 2015, vol. 58, p. 55-89
https://doi.org/10.7203/Caplletra.58.7137
(c) Lloret, Maria-Rosa, 2015