La Sufixació apreciativa del català: creacions lèxiques i implicacions morfològiques

Data de publicació

2020-01-23T10:09:13Z

2020-01-23T10:09:13Z

2015

2020-01-23T10:09:14Z

Resum

La situació de la derivació apreciativa dins la morfologia és excepcional, perquè la informació limitada que contenen, en general, les gramàtiques i els diccionaris sobre els apreciatius així com l'ús habitual d'aquestes formes en contextos familiars i informals fan que la creativitat dels parlants no es vegi limitada per normatives i que, per tant, aflorin solucions imaginatives, que, tot i la variació existent, segueixen uns condicionaments gramaticals clars. L'objectiu d'aquest treball és aportar noves dades en aquest camp a partir de formes recollides en corpus tradicionals i per internet, amb una doble finalitat: d'una banda, aprofundir en les particularitats morfològiques de la sufixació apreciativa del català, amb especial interès per les de les categories que la bibliografia sovint ignora (és a dir, els apreciatius que no deriven de noms, adjectius o verbs); i, de l'altra, demostrar que les restriccions distribucionals que presenten els apreciatius amb relació a les terminacions que admeten tant les formes tradicionals com les noves creacions lèxiques permeten redefinir quines marques flexives nominals reals té el català.

Tipus de document

Article


Versió publicada

Llengua

Català

Publicat per

Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana

Documents relacionats

Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.7203/Caplletra.58.7137

Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 2015, vol. 58, p. 55-89

https://doi.org/10.7203/Caplletra.58.7137

Citació recomanada

Aquesta citació s'ha generat automàticament.

Drets

(c) Lloret, Maria-Rosa, 2015

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)