Expressió gènica en models d'isquèmia cerebral

Abstract

La isquèmia cerebral pot causar una lesió irreversible al cervell, amb una important pèrdua neuronal a les zones afectades. Entre els primers canvis que es detecten després de la isquèmia hi ha alteracions del patró d'expressió gènica. D'una forma molt ràpida s'indueix primer 1'expressió dels denominats gens d'inducció immediata, com els protooncogens c-fos i c-jun, i després les proteïnes d'estrès, corn la HSP-70. Algunes d'aquestes proteïnes induïbles poden interaccionar amb el DNA i poden actuar com a factors de transcripció modulant 1'expressió d'altres gens de resposta més lenta. Aquest és un mecanisme d'amplificació del senyal que permet que la cèl·lula respongui als estímuls inicials i, com a resultat, sobrevisqui o mori després de 1'agressió. A la isquèmia cerebral s'observen diferents patrons de mort neuronal segons la regió afectada i el tipus d'isquèmia (focal o global). Aixi, s'han descrit fenòmens de mort necròtica i també de mort de tipus apoptòtic. En aquest treball hem estudiat 1'expressió de gens induïbles, els canvis en 1'expressió de gens d'expressió constitutiva i la seva relació amb la mort o supervivència neuronal en diferents models d'isquèmia cerebral en rosegadors. La comprensió dels processos de senyalització intracel·lular en neurones sotmeses a 1'agressió isquèmica pot portar llum a la qüestió de quins són els mecanismes subjacents a la mort neuronal.