Agrarisme i gestió de la propietat al primer terç del segle XX. Un exemple significatiu: Jaume Maspons i Camarasa (1872-1934)

Fecha de publicación

2017-07-27T10:14:33Z

2017-07-27T10:14:33Z

1994

2017-07-27T10:14:33Z

Resumen

Després de la crisi agrària de finals del segle XIX, els propietaris rurals es van haver d'adaptar a una situació radicalment nova. En primer lloc, perquè la crisi va representar un moment de ruptura en les practiques agrícoles tradicionals i en les relacions socials que aquestes practiques portaven associades; i també perquè la crisi havia suposat el retorn al camp després de molt de temps, dels conflictes generalitzats...

Tipo de documento

Artículo


Versión publicada

Lengua

Catalán

Publicado por

Universitat de Barcelona

Documentos relacionados

Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/99662

Estudis d'Història Agrària, 1994, num. 10, p. 57-83

Citación recomendada

Esta citación se ha generado automáticamente.

Derechos

(c) Estudis d'Història Agrària, 1994

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)