Agrarisme i gestió de la propietat al primer terç del segle XX. Un exemple significatiu: Jaume Maspons i Camarasa (1872-1934)

Data de publicació

2017-07-27T10:14:33Z

2017-07-27T10:14:33Z

1994

2017-07-27T10:14:33Z

Resum

Després de la crisi agrària de finals del segle XIX, els propietaris rurals es van haver d'adaptar a una situació radicalment nova. En primer lloc, perquè la crisi va representar un moment de ruptura en les practiques agrícoles tradicionals i en les relacions socials que aquestes practiques portaven associades; i també perquè la crisi havia suposat el retorn al camp després de molt de temps, dels conflictes generalitzats...

Tipus de document

Article


Versió publicada

Llengua

Català

Publicat per

Universitat de Barcelona

Documents relacionats

Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/99662

Estudis d'Història Agrària, 1994, num. 10, p. 57-83

Citació recomanada

Aquesta citació s'ha generat automàticament.

Drets

(c) Estudis d'Història Agrària, 1994

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)