Història de l'Art: Recent submissions
Now showing items 161-180 of 398
El Sueño póstumo del Dr. Spock. (Requiem en Fa nosa)
Nuestro relato se basa en el documento que un miembro distinguido de la nave Enterprise, el ínclito Dr. Spock, nos proporcionó justo antes de morir con motivo de un gran disgusto provocado por un mal sueño, no hace mucho. ...
El món fantàstic de les misericòrdies, un repertori a l'abast del Bosch
Un component significatiu de la fama del Bosch el constitueixen els seus monstres i les seves criatures terribles, que turmenten els sants ermitans, com sant Antoni o sant Jeroni, i que habiten els inferns dels Judicis ...
...pus hic ha bon maestre. Notícia i doble hipòtesi sobre la producció de draps de ras a la Tortosa medieval
[cat] En aquest article es dóna notícia de l'activitat del mestre de draps de ras Joan Falsison a Barcelona i a Tortosa, entre els anys 1441 i 1464, i es proposen dues hipòtesis referents a aquesta producció: la primera ...
La educación artística en la Escuela de Bellas Artes de Barcelona durante el siglo XIX. El caso de la escultura
[es] El presente artículo propone una visión integradora de la evolución del aprendizaje de la escultura en la Escuela de Bellas Artes de Barcelona durante el siglo XIX, cuando se moderniza la docencia y se sientan las ...
El Bosco a través del New Media Art y del videoarte: una relación experimental
En el siglo XXI el New Media Art muestra un gran interés por algunas creaciones de Hieronymus Bosch. Ya sea para reproducir sus obras dotándolas de movimiento, permitir al espectador sumergirse en las tablas o bien inspirarse ...
Artistas catalanes en las universidades argentinas y chilenas a principios del siglo XX
Este artículo aborda el tema de las relaciones artísticas entre Cataluña y el Cono Sur, durante la primera mitad del siglo XX, de la mano de un grupo de artistas, principalmente escultores formados en Barcelona, que se ...
47 notícies sobre l'argenter Domingo Bernat (i una sobre Antoni Ferrús)
[cat] Edició de documents relatius a l’activitat dels orfebres de Tortosa Domingo Bernat (1500-1520) i Antoni Ferrús (1522).
Vida acadèmica de Josep Puig i Cadafalch (1932)-(1956)
Em correspon explicar de manera abreujada el pas de Josep Puig i Cadafalch, en tant que acadèmic de número, per la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Va prendre possessió el 30 de juny de 1932 i, fins a ...
El taller dels 'Francesc Via', un paradigma dels argenters-gravadors catalans al tombant del Set-cents
[cat] En aquest article s’estudien les figures dels argenters i gravadors de Barcelona Francesc Via el Vell i Francesc Via el Jove, autor de la imatge processional de la Verge de la Cinta i altres obres relacionades amb ...
Music. Cultural Information from Catalan-Speaking Lands 2000 (II)
During September the preStlglOus conductor Zubin Mehta opened the Palau IOO cycle in Barcelona with the Vienna Philharmonic Orchestra interpreting Anton Bruckner's Symphony No. 8. The Barcelona Symphony Orchestra and ...
A l'entorn dels set pecats capitals: la iconografia dels novíssims de Flandes a Catalunya
Els quatre temes que emmarquen els pecats capitals de la Taula atribuïda a Hieronymus Bosch del Museu del Prado responen a una sèrie iconogràfica formalment constituïda a les acaballes de l'Edat mitjana als Països Baixos. ...
Faules de la contemporaneïtat: els estudis de l'art entre commocions mundialitzadores i enfervoriment digital
Amb insistència reiterada se'ns repeteix des dels mitjans que el món està canviant més i més ràpidament que mai. No se'ns permet ignorar tampoc que el món millora i que ho fa guiat pels canvis accelerats que alteren la ...
Els Santalínea, orfebres de Morella i de Tortosa. Uns apunts documentals
[cat] En aquest text es presenten una sèrie de novetats documentals, procedents sobretot de l'Arxiu Capitular de Tortosa i de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, que tenen com a objectiu demostrar que la famosa nissaga d'argenters ...
Cultura y espiritualidad en la edad moderna valenciana: Juan de Juanes y el ostensorio bifaz de la iglesia parroquial de San Andrés de L'Alcúdia.
En este artículo, partiendo de las pinturas de Juan de Juanes en l¿Alcúdia, analizamos las cuestiones sociales que pudieron incidir en su producción artística, iconografía y difusión dentro del ámbito valenciano. La posible ...
Imatges per creure: la Reforma i el combat entre iconografies
Les obres d'art poden vehicular tot tipus de missatges, i aquesta riquesa de significats i de possibilitats explica en part la vigilància i el control a què han estat freqüentment sotmeses. Ha estat sobretot en períodes ...
El contracte dels quatre gravats del Novíssims, entre l'impressor i gravador Joan Jolis Santjaume i Magí Cases, doctor en Teologia.
Durant el segle XVII època de grans transformacions polítiques i religioses- es reduplica el sentiment d'inseguretat i les meditacions entorn de la mort i del més enllà són constants. En aquest context, cal remarcar que ...
La promoción del pensamiento crítico en el Aprendizaje Basado en Problemas (ABP). Un análisis a partir de los instrumentos de medición
[spa] La literatura científica sobre el Aprendizaje Basado en Problemas (ABP) ha dedicado una atención creciente a la cuestión del pensamiento crítico a lo largo de las dos últimas décadas. Los trabajos de investigación ...
Assistència hospitalària i defensa del territori al Baix Ebre: la fortalesa-hospital de Sant Jordi d'Alfama i l'hospital del Perelló
[cat] En aquest treball s'estudien dos establiments assistencials claus al territori Diòcesi de Tortosa: la fortalesa-hospital de Sant Jordi d'Alfama i l'hospital del Perelló. Aquestes dues institucions, de les quals ...
Reinvenciones contemporáneas de El Bosco: Civilization (2008), de Marco Brambilla
In contemporary art many artists draw upon and review the work of the masters. The aim of this text is to analyze how Marco Brambilla turns to some of the values of Hieronymus Bosch's art- works in his video Civilization. ...
Creadores de estilo en el arte medieval
Consideracions sobre l'estil com a fet emmarcat per la història i sobre l'estil com a part dels fets històrics conjuguen els punts de partida que permeten construir una reflexió sobre el paper jugat pels creadors d'estil ...
