L'ideari de Pasqual Maragall és àmpliament conegut i s'ha manifestat en la seva dilatada activitat política i gestora, com a dirigent del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), alcalde de Barcelona i president de la Generalitat de Catalunya. Les seves idees polítiques, socials i referents a qüestions d'organització urbana han estat exposades en moltes ocasions a través de mitjans molt diversos. Tanmateix, certs aspectes de la formació del seu pensament han passat desapercebuts en la vasta activitat del personatge. N'és un la seva formació com a economista, a Barcelona i a Nova York. Maragall va redactar alguns treballs acadèmics rellevants en aquesta etapa en els quals va mostrar la seva preferència per l'obra d'economistes d'orientació ricardiana, marxista i postkeynesiana. A partir d'una revisió d'aquests escrits econòmics, aquest article tracta de posar en relleu les fonts doctrinals que Maragall va utilitzar i que indubtablement van servir a conformar el seu pensament posterior. Tot i que aquí no s'estableix una correlació directa entre les idees d'aquests economistes i l'activitat posterior de Maragall, una introducció a les principals referències econòmiques de la seva època acadèmica sembla necessària per comprendre millor aquest personatge central en la vida política catalana i espanyola dels últims anys.