El ideario de Pasqual Maragall es ampliamente conocido y se ha manifestado en su dilatada actividad política y gestora, como dirigente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), alcalde de Barcelona y presidente de la Generalitat de Catalunya. Sus ideas políticas, sociales y referentes a cuestiones de organización urbana han sido expuestas en muchas ocasiones a través de medios muy diversos. Sin embargo, ciertos aspectos de la formación de su pensamiento han pasado desapercibidos en la vasta actividad del personaje. Uno de ellos es su formación como economista, en Barcelona y en Nueva York. Maragall redactó algunos trabajos académicos relevantes en esta etapa en los que mostró su preferencia por la obra de economistas de orientación ricardiana, marxista y postkeynesiana. A partir de una revisión de estos escritos económicos, este artículo trata de poner de relieve las fuentes doctrinales que Maragall utilizó y que indudablemente sirvieron a conformar su pensamiento posterior. Aunque aquí no se establece una correlación directa entre las ideas de estos economistas y la actividad posterior de Maragall, una introducción a las principales referencias económicas de su época académica parece necesaria para comprender mejor a este personaje central en la vida política catalana y española de los últimos años.

L'ideari de Pasqual Maragall és àmpliament conegut i s'ha manifestat en la seva dilatada activitat política i gestora, com a dirigent del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), alcalde de Barcelona i president de la Generalitat de Catalunya. Les seves idees polítiques, socials i referents a qüestions d'organització urbana han estat exposades en moltes ocasions a través de mitjans molt diversos. Tanmateix, certs aspectes de la formació del seu pensament han passat desapercebuts en la vasta activitat del personatge. N'és un la seva formació com a economista, a Barcelona i a Nova York. Maragall va redactar alguns treballs acadèmics rellevants en aquesta etapa en els quals va mostrar la seva preferència per l'obra d'economistes d'orientació ricardiana, marxista i postkeynesiana. A partir d'una revisió d'aquests escrits econòmics, aquest article tracta de posar en relleu les fonts doctrinals que Maragall va utilitzar i que indubtablement van servir a conformar el seu pensament posterior. Tot i que aquí no s'estableix una correlació directa entre les idees d'aquests economistes i l'activitat posterior de Maragall, una introducció a les principals referències econòmiques de la seva època acadèmica sembla necessària per comprendre millor aquest personatge central en la vida política catalana i espanyola dels últims anys.

As the head of the Catalan Socialist Party (Partit dels Socialistes de Catalunya), the Mayor of Barcelona at the time of the Olympic Games, and the President of the Catalan Government, the ideas of Pasqual Maragall are well-known His thoughts on politics, social issues and management of the urban space have been exposed to the public in many occasions and through diverse means along his extensive career as a policymaker. However, some aspects of Maragall's intelectual journey in the process of building of his thought have been so far neglected. One of this aspects is his period of training as an economist, in Barcelona and New York. During this era, he delivered some academic writings showing his preferences for the works of certain economists, Ricardian, Marxist and Post-Keynesian-oriented. Thorough a careful review of these writings, this article aims at unveiling the doctrinal sources that undoubtedly served to shape his subsequent ideas. Although a direct correlation between the ideas of these economists and Maragall's later activities will not be established here, an introduction to his main economic references during his academic period seems necessary for a better understanding of this crucial figure of the Spanish recent political era.