La majoria de gramàtiques, construïdes a partir de les estructures i les convencions de la llengua escrita estàndard o de principis encara més abstractes, resulten poc satisfactòries per explicar el funcionament sintàctic i cohesiu del discurs oral. L’anàlisi dels fenòmens centrals de l’oralitat (mobilitat, adaptació, reformulació, entonació, estil verbal, connexió textual, interjecció, etc.) resulta fonamental per a una comprensió de la varietat de llengua primigènia i inherent a la condició humana, i hauria de revertir en una introducció decisiva de la llengua oral, especialment formal, en el currículum real dels estudiants del nostre sistema educatiu.