Sistemes de producció ecològica de lleguminoses per a gra: adaptació, maneig i serveis ecosistèmics

Abstract

La producció ecològica de lleguminoses per a gra és una opció de cultiu extensiu que ofereix oportunitats atractives per la seva alineació cap a un model de producció d’aliments sostenible a Catalunya. Els rendiments en gra, però, són més inestables i sovint inferiors als que s’obtenen amb altres alternatives de cultius com els cereals. L’objectiu d’aquesta recerca ha estat avaluar el comportament productiu i l’adaptació al litoral de Girona, de les lleguminoses per a gra més comuns (favó, pèsol, cigró i llentia) en producció ecològica. Amb aquest objectiu, es va dur a terme un assaig a l’Alt Empordà amb diferents estratègies de conducció d’aquests cultius, definides per la varietat, la densitat de sembra i el cultiu associat amb blat. En la valoració dels cultius s’han considerat també els serveis ecosistèmics addicionals que poden oferir, com ara la capacitat de conviure amb les herbes adventícies, la fixació biològica de nitrogen (N) atmosfèric i la contribució a la fertilitat del sòl. Les condicions ambientals de la campanya van facilitar una forta proliferació de males herbes, davant de la qual es contextualitzen els resultats obtinguts. Aquests indiquen que el favó ha estat el cultiu amb una millor adaptació a les condicions de l’assaig, en termes de rendiment, producció de proteïna i capacitat d’ús del N atmosfèric, assenyalant la importància de la selecció de la varietat i la densitat de sembra. En el cas del pèsol, cigró i llentia s’apunta a un efecte positiu de l’associació amb cereal en situacions de forta presència de males herbes. Respecte a la capacitat de contribuir a la fertilitat del sòl, els resultats de l’assaig apunten que el favó i la llentia poden deixar més N al sòl disponible pel següent cultiu que el pèsol o que el cigró, representant una oportunitat que pot incidir favorablement en la producció del següent cultiu.