Altres ajuts: "la Caixa" Social Research (SR21-00312) i Alan Turing Institute (1162533)

Després de la irrupció de la pandèmia de COVID-19, diverses veus, sobretot des d'àmbits no acadèmics, van especular sobre un potencial èxode urbà cap a les àrees rurals. Malgrat això, aquesta hipòtesi no ha pogut ser corroborada fins ara a causa de la manca de dades amb el detall territorial adequat. En aquest Perspectives Demogràfiques es mostren els principals resultats d'una recerca del Centre d'Estudis Demogràfics i la Universitat Autònoma de Barcelona, que analitza les migracions internes entre les ciutats, els espais periurbans i les àrees rurals durant l'any 2020, i les compara amb els quatre anys que precedeixen la pandèmia. Per a l'anàlisi, s'utilitzen les microdades de l'Estadística de Variacions Residencials (EVR) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que contenen tots els canvis de residència entre els 8.131 municipis espanyols. Els resultats de 2020 mostren alteracions remarcables, que es van plasmar principalment en un descens dels moviments cap a les ciutats i en un augment en les sortides des d'elles, especialment cap a municipis rurals. Aquests fluxos de persones van tenir un notable impacte demogràfic en les àrees rurals. Tanmateix, i malgrat els canvis observats, la major part de les migracions internes van ser majoritàriament entre ciutats, tal i com passava abans de la pandèmia, i tot apunta que es va tractar d'un fet conjuntural.

After the outbreak of the COVID-19 pandemic, several commentators, especially from non-academic fields, speculated about a potential exodus from urban to rural areas. However, this hypothesis has not been confirmed due to a lack of data with information capturing changes of residence at local level. This issue of Perspectives Demogràfiques offers the main results of a study led by the Centre for Demographic Studies and the Autonomous University of Barcelona which analyses internal migration between cities, suburbs, and rural areas in 2020, compared to migration patterns during the four years preceding the pandemic. The analysis used microdata from the Residential Variation Statistics (EVR) of the Spanish Statistical Office (INE) which cover all changes of residence in the country's 8,131 municipalities. The results show significant changes in internal migration patterns during 2020. Inmigration to cities decreased, while out-migration increased, especially to rural areas. The latter flow had an important demographic impact on country villages. Despite these changes, internal migratory movements between and within urban areas dominated, as they did prior to the pandemic. At the same time, monthly data suggest that the changes are likely a temporary outcome.

Tras la irrupción de la pandemia de COVID-19, diversas voces, sobre todo desde ámbitos no académicos, especularon acerca de un potencial éxodo urbano hacia las áreas rurales. Sin embargo, esta hipótesis no ha podido ser corroborada hasta ahora debido a la falta de datos con el detalle territorial adecuado. En este Perspectives Demogràfiques se muestran los principales resultados de una investigación liderada por el Centre d'Estudis Demogràfics y la Universidad Autónoma de Barcelona, analizando las migraciones internas entre las ciudades, los espacios periurbanos y las áreas rurales durante el año 2020, comparando con los cuatro años que preceden a la pandemia. Para el análisis, se utilizan los microdatos de la Estadística de Variaciones Residenciales (EVR) del Instituto Nacional de Estadística (INE), que contienen todos los cambios de residencia entre los 8.131 municipios españoles. Los resultados muestran alteraciones reseñables en 2020, que se plasmaron principalmente en un descenso de los movimientos hacia las ciudades y en un aumento en las salidas desde ellas, especialmente hacia municipios rurales. Estos flujos de personas tuvieron un notable impacto demográfico en las áreas rurales. No obstante, a pesar de los cambios observados, la mayor parte de las migraciones internas fueron mayoritariamente entre ciudades, al igual que antes de la pandemia, y todo apunta a que se trató de un hecho coyuntural.