The territorial imbalances among the autonomous Spanish communities result in emigration of university-educated people in some regions and concentrations of qualified human capital in others. The hinterland of the peninsula and the Cantabrian coast, where the intensity of outflows became more serious with the turn of the century, are affected by the dynamics of educational decapitalisation and emigration of young people of their cities. Depopulation is no longer a phenomenon that is exclusive to rural areas. It has extended to the urban milieus of the traditional sending autonomous communities. Castile and León is the most affected region, with annual migration losses due to long-distance mobility -interregional and abroad- of -13.4‰ among the young people of the capitals of the province, -9.25‰ in other urban municipalities, and -9.63‰ in rural areas. To this migration deficit must be added the high levels of qualifications of the emigrants, since more than 53.8% of young people who leave have university studies and only 36.7% of who arriving from elsewhere in Spain are equally qualified. Madrid is the main receiver of talent, bringing together 38.7% of the interregional migratory movements of young Spanish people whose inflows present high levels of education. In this group, 64.8% are university degree holders. In this issue of Perspectives Demogràfiques we analyse the migratory movements of Spanish-born population between 25and 39 years whocrossed some autonomous region border from 2013 to 2017, focusing on interregional flows, the educational level of these exchanges, and the migratory balance according to the territorial setting (urban and rural). In order to do so, we analyse the data from Statistics on Residential Variations (EVR) and the Active Population Survey (EPA).

Los desequilibrios territoriales entre comunidades autónomas españolas se traducen en la emigración de titulados universitarios de algunas regiones y en la concentración del capital humano cualificado en otras. El interior peninsular y la cornisa cantábrica, donde la intensidad de las salidas se agudiza con el cambio de siglo, se ven afectados por dinámicas de descapitalización educativa y por la emigración de jóvenes en las ciudades. La despoblación ya no es un fenómeno exclusivo del medio rural, sino que se extiende a los ámbitos urbanos de las comunidades autónomas secularmente expulsoras. Castilla y León es la región más afectada, con pérdidas migratorias anuales por movilidad de larga distancia -interregional y exteriordel -13,4‰ entre los jóvenes de las capitales de provincia, -9,25‰ en los restantes municipios urbanos y -9,63‰ en el medio rural. Al panorama migratorio deficitario, hay que añadir el elevado nivel de cualificación de los emigrantes: el 53,8% de los jóvenes que se marchan tienen estudios universitarios y solamente el 36,7% de los que llegan desde otras partes de España. Madrid se consolida como el principal receptor de talento, que aglutina el 38,7% de los movimientos migratorios interregionales de los jóvenes nacionales, y cuyos flujos de entrada presentan un alto nivel formativo, con un 64,8% de titulados universitarios. En este Perspectives Demogràfiques analizamos los movimientos migratorios de la población de 25 a 39 años nacida en España que traspasan algún límite autonómico entre 2013 y 2017: los flujos interregionales, el nivel educativo de estos intercambios y el balance migratorio según el ámbito territorial (urbano y rural). Para ello, utilizamos la Estadística de Variaciones Residenciales (EVR) y la Encuesta de Población Activa (EPA).

Els desequilibris territorials entre comunitats autònomes espanyoles es tradueixen en l'emigració de titulats universitaris d'algunes regions i en la concentració del capital humà qualificat en altres. L'interior peninsular i la cornisa cantàbrica, on la intensitat de les sortides s'aguditza amb el canvi de segle, es veuen afectats per dinàmiques de descapitalització educativa i per l'emigració de joves urbans. La despoblació ja no és un fenomen exclusiu del medi rural, sinó que s'estén a les ciutats de les comunitats autònomes secularment expulsores. Castella i Lleó és la regió més afectada, amb pèrdues migratòries anuals per mobilitat de llarga distància -interregional i exterior- del -13,4‰ entre els joves de les capitals de província, -9,25‰ en altres municipis urbans i -9,63‰ en el medi rural. Al panorama migratori deficitari, cal afegir l'elevat nivell de qualificació dels emigrants, ja que més del 53,8% dels joves que marxen tenen estudis universitaris, i només el 36,7% dels que arriben des d'altres parts d'Espanya. Madrid es consolida com el principal receptor de talent, que és destinació del 38,7% dels moviments migratoris interregionals dels joves nacionals. A més, els fluxos d'entrada presenten un elevat nivell formatiu, amb un 64,8% de titulats universitaris. En aquest Perspectives Demogràfiques analitzem els moviments migratoris de la població de 25 a 39 anys nascuts a Espanya que travessen algun límit autonòmic en el període 2013-2017: els fluxos entre regions, el nivell educatiu d'aquests intercanvis i el balanç migratori segons l'àmbit territorial (urbà i rural). Per desenvolupar aquesta recerca utilitzem l'Estadística de Variacions Residencials (EVR) i l'Enquesta de Població Activa (EPA).