La intervenció arqueològica al jaciment del Vila-sec (Alcover, Ager Tarraconensis) va permetre identificar un centre de producció de ceràmica amb una superfície total d’uns 2.300 m² i quatre fases cronològiques (entre l’època dels emperadors Tiberi-Claudi i la fi del segle ii - inicis del segle iii dC). S’hi identificaren, a més, dotze forns de cocció de diferents tipus, sis basses de decantació d’argila, una pastera amb estances associades, canalitzacions de tegulae i quatre àmbits destinats al tractament, el modelatge i l’assecat de les peces ceràmiques. En l’article que presentem es pretén, a partir d’una proposta de restitució arquitectònica i funcional de la segona fase de la figlina, comprendre’n la lògica interna, a més de proposar xifres de capacitat de producció, a partir del càlcul del volum intern del laboratori d’algun dels forns identificats. I finalment, gràcies a una nova tècnica per a l’estudi de les marques, es presenta una nova lectura dels segells identificats durant l’excavació: ANTO, CRE i ITA vel ATI.