dc.contributor |
Universitat de Barcelona |
dc.contributor.author |
Pascual Martín, Àngel |
dc.date |
2019-04-11T11:35:24Z |
dc.date |
2019-04-11T11:35:24Z |
dc.date |
2018-01-19 |
dc.date |
2019-04-11T11:35:24Z |
dc.identifier.citation |
0214-7351 |
dc.identifier.citation |
687087 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2445/132055 |
dc.format |
18 p. |
dc.format |
application/pdf |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
ICE Universitat de Barcelona |
dc.relation |
Reproducció del document publicat a: https://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/331989/422760 |
dc.relation |
Temps d'Educació, 2018, num. 53, p. 227-244 |
dc.rights |
cc-by-nc (c) Universitat de Barcelona, 2018 |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es |
dc.subject |
Filosofia de l'educació |
dc.subject |
Educació superior |
dc.subject |
Philosophy of education |
dc.subject |
Higher education |
dc.title |
Democràcia, Racionalitat i Educació. La polèmica Dewey-Hutchins en ocasió de 'The Higher Learning in America' |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/article |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
dc.description.abstract |
El 1936 Robert Maynard Hutchins publicava The Higher Learning in America amb la voluntat de justificar un programa de reformes per la universitat americana que pogués sobreposar-se a la confusió existent sobre la missió de l'educació superior. El programa, que es desplegà durant la Presidència de Hutchins a la Universitat de Chicago [(]1929-1950), concentrava l'esperit del General Education Movement, un moviment per la renovació de l'educació liberal que s'havia anat forjant contra les innovacions a què s'hauria sotmès l'educació des de finals del segle XIX, i de les que en bona part n'era responsable l'obra de John Dewey i de la Progressive School. Al seu temps, com demostra Democracy and Education [(]1916) entre d'altres, Dewey hauria posat en entredit els principis de l'educació liberal per antidemocràtics, il·liberals, científicament superats i socialment improductius, i els hauria considerat un dels principals esculls per la reconstrucció progressista de l'educació i la societat. A la publicació de The Higher Learning in America, la recepció crítica de Dewey provocà un debat públic entre els dos personatges, que, simplificant, farien figura de l'escola progressista i l'escola tradicional un debat que es concentrà bàsicament en el que Dewey vindria a interpretar com el problema fonamental de l'educació: com accedeix l'home a conèixer, quins són els principis en què descansa aquest coneixement i quin lligam s'estableix entre el coneixement i la vida pràctica. |