La caquèxia és una síndrome complexa que es presenta a més del 65% dels pacients que moren de càncer avançat i, segons Warren (1932), és responsable de la mort del 22% dels pacients afectats per tumors. En aquest sentit, el grau de caquèxia és inversament proporcional a la supervivència del pacient i, a més, implica sempre una prognosi molt desfavorable (Harvey et el., 1979; De Wys, 1983). Etimològicament, el terme caquèxia deriva del grec kakos i hexis, amb el significat de dolenta i condició respectivament. Efectivament, la síndrome caquèctica es caracteritza per una marcada pèrdua de pes, anorèxia, astènia i anèmia.