La narrativa és una pràctica reflexiva que permet (re)pensar i atribuir sentit a les experiències i comprendre la complexitat dels processos d'ensenyament i aprenentatge de llengües. L'objectiu és analitzar les creences d'una mestra en formació inicial sobre la construcció del repertori lingüístic i indagar sobre la seva projecció en les futures pràctiques docents. L'articulació de les creences es fa a partir de narratives multimodals, de les quals s'explora i verifica la seva eficàcia com a eina metodològica. L'estudi mostra que hi ha creences molt arrelades i d'altres més susceptibles de desestabilitzar. El subjecte ha construït nous marcs interpretatius sobre l'educació en llengües; així, el focus que hi havia sobre el domini d'una llengua s'ha desplaçat cap a la noció de desenvolupament del repertori lingüístic. Els processos reflexius han fet possible atribuir sentit a les seves experiències i mobilitzar i, en alguns casos, desestabilitzar creences que guiaran les seves futures actuacions a l'aula.