L'article tracta, des de una perspectiva crítica, del nou grau de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, dissenyat en el marc de la profunda i controvertida reestructuració de l'oferta universitària que ha suposat l'anomenat «procés Bolonya» (Espai Europeu d'Educació Superior). Després d'unes pàgines introductòries que posen de manifest diverses exclusions sorprenents en el nou grau, es tracta d'explicar perquè, previsiblement, s'agreujarà la tendència a que aquest títol es nodreixi, molt majoritàriament, d'alumnes d'enèsima opció; es qüestionen també -per inversemblants- les sortides professionals que s'adjudiquen al grau, i -en aquest cas, per contradictòria- la seva fonamentació epistemològica. Finalment, s'analitzen alguns aspectes del procés d'elaboració i contingut resultant del pla d'estudis: la perversió corporativista i la voluntat autàrquica o endogàmica, entre d'altres. Es tracta d'una crítica al grau de Pedagogia i no a la Pedagogia mateixa: precisament la tesi de l'article és que aquest grau el que aconsegueix és degradar la pròpia Pedagogia en convertir-la, de fet, en una oferta professionalment i epistemològicament residual.