La Universitat ha sofert una profunda evolució, especialment en el segle XX. I actualment, parafrasejant la metatora de Neurath (1991), viu un procés de construcció o reconstrucció de la seva identitat a partir de canvis interns i externs, i alhora cerca d'adaptar-se i transformar-se segons les necessitats de la societat de final del segle XX. Aquesta recerca d'identitat, de qualitat, de prestigi i consideració social és una constant present en les directrius de govern de les universitats que volen trobar el seu Iloc per adquirir un segell de personalitat i competencia, en una epoca de limitacions económiques creixents.