Ramon Llull i l'obscuritat que il·lumina. Apunts sobre l'origen i la rendibilitat literària d'un recurs exegètic

Data de publicació

2016-04-20T14:25:41Z

2016-04-20T14:25:41Z

2015

2016-04-20T14:25:46Z

Resum

En diversos passatges de la seva obra, Ramon Llull fa referència a l'obscuritat expressiva (en altres casos parla de subtilitat) com una dificultat que el lector ha de superar per accedir a la significació del text; aquesta superació li reportarà coneixement i plaer intel·lectual. El motiu de l'obscuritat és present en la tractadística retòrica llatina, per bé que en el cas de Llull s'ha vinculat amb la tradició trobadoresca del trobar clus. Diversos indicis apunten que el motiu s'ha de relacionar igualment, i sobretot, amb l'exegesi bíblica. Llull se'n serveix dotant-lo d'una significació pròpia, lligada a la doctrina de les dues intencions.

Tipus de document

Article


Versió publicada

Llengua

Castellà

Publicat per

Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Documents relacionats

Reproducció del document publicat a: http://dx.doi.org/10.3989/aem.2015.45.1.11

Anuario de Estudios Medievales, 2015, vol. 45, num. 1, p. 331-354

http://dx.doi.org/10.3989/aem.2015.45.1.11

Citació recomanada

Aquesta citació s'ha generat automàticament.

Drets

cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 2015

http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)