2014-05-08T11:32:23Z
2014-05-08T11:32:23Z
2012
2014-05-08T11:32:24Z
Plató té, en Aristòfanes i en Homer, dos usos anteriors de l"art del tissatge com a paradigma de la política. El diferent sentit que té aquest art femení en tots tres autors es desplega en Plató sobretot atenent a la narració homèrica de la mort dels pretendents al tron d"Ítaca que ha estat salvat pel teixir i desteixir de Penèlope. La hipòtesi a partir de la qual s"interpreta El polític pren en consideració precisament aquests antecedents i la variació platònica respecte del que és femení.
Artículo
Versión publicada
Catalán
Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia. Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/Convivium/article/view/271825/359657
Convivium. Revista de Filosofía, 2012, vol. 25, p. 5-25
cc-by-nc-nd (c) Monserrat Molas, Josep, 2012
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
Filosofia [707]