Tomba de la no-ficció. Rellegir Joan Fuster, contra les derrotes de la memòria.

Fecha de publicación

2013-10-18T15:00:20Z

2013-10-18T15:00:20Z

2003

2013-10-18T15:00:21Z

Resumen

El motiu d"aquestes paraules(1) no és, no podria ser-ho, retre un homenatge a Joan Fuster, ara que fa deu anys que ens va demostrar com d"encertat, d"infal·lible, era aquell aforisme seu: «Tots els homes són mortals, i jo més que ningú», sinó més aviat aprofundir en el veritable sentit d"un altre aforisme seu, un dels més importants que ens va quedar entre les mans el dia 21 de juny de 1992: «Al capdavall, la mort no consisteix únicament a morir-se. És morir-se i ser oblidat. A la curta o a la llarga, oblidat», i que ens portaria a un altre de més incisiu encara, si és possible, que diu: «La meva posteritat serà de paper.» Posar en relació aquests tres aforismes de Fuster ens remet directament al que hauria de ser el nostre veritable propòsit: preguntar-nos sobre la vigència de la seva obra en les lletres catalanes actuals, és a dir, enfrontar-nos a l"oblit, a la seva possibilitat, al setge de l"oblit, tenint present que no sabem què és un oblit: ho hem oblidat. Ha arribat el moment de mirar de recordar-ho.

Tipo de documento

Artículo


Versión publicada

Lengua

Catalán

Publicado por

Associació d"Escriptors en Llengua Catalana

Documentos relacionados

Reproducció del document publicat a: http://www.escriptors.cat/?q=publicacions_literatures1_marti

Literatures, 2003, num. 1 (Segona època), p. 22-47

Citación recomendada

Esta citación se ha generado automáticamente.

Derechos

(c) Associació d"Escriptors en Llengua Catalana, 2003

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)