The First privatization : selling SOEs and privatizing public monopolies in fascist Italy, 1922-1925

Abstract

[cat] El primer govern feixista d’Itàlia va aplicar una política de privatització a gran escala entre 1922 i 1925. El govern va privatitzar el monopoli estatal de llumins, el monopoli estatal d’assegurances de vida, va vendre la major part de la xarxa i serveis de telefònica pública a empreses privades, va reprivatitzar el major productor de productes metàl·lics, i va atorgar concessions a empreses privades per construir i explotar autopistes de peatge. Tot i que algunes consideracions ideològiques van poder tenir alguna influència, la privatització va ser usada sobre tot com un instrument polític per construir confiança amb els grans industrials i per augmentar el suport al govern i al Partito Nazionale Fascista. La privatització també va contribuir a equilibrar el pressupost públic, qüestió aquesta que va ser el principal objectiu de la primera fase de la política econòmica feixista.

[eng] Italy’s first Fascist government applied a large-scale privatization policy between 1922 and 1925. The government privatized the state monopoly of match sale, eliminated the State monopoly on life insurances, sold most of the State-owned telephone networks and services to private firms, reprivatized the largest metal machinery producer, and awarded concessions to private firms to build and operate motorways. While ideological considerations may have had a certain influence, privatization was used mainly as a political tool to build confidence among industrialists and to increase support for the government and the Partito Nazionale Fascista. Privatization also contributed to balancing the budget, which was the core objective of Fascist economic policy in its first phase.