Universitat de Barcelona
2013-02-01T17:42:16Z
2013-02-01T17:42:16Z
1991
2013-02-01T17:42:16Z
La teoria de caire idealista que contempla les llengues com a realitats per se, fonaments reals dels dialectes corresponents, ha entrat, i no pas sense resistència, en situació de franc declivi. Arraconada per fi, sembla, ha cedit el pas a una alternativa que les contempla com a realitats derivades de naturalesa abstracta, i, doncs, com a realitats que només son atenyibles a través dels dialectes corresponents i que no tenen més existència real que la de qualsevol altra abstracció.
Artículo
Versión publicada
Catalán
Institut d'Estudis Catalans
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/view/220369/301152
Llengua & Literatura, 1991, vol. 4, p. 215-242
cc-by-nc-nd (c) Viaplana, Joaquim, 1942-, 1991
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
