L'aprenentatge a l'aire lliure en l'educació infantil i primària a Catalunya

Abstract

Des del segle passat hi ha hagut iniciatives educatives d’apropar l’infant a la natura, i Catalunya n’és un exemple. Aquesta recerca analitza i descriu l’aprenentatge a l’aire lliure a quatres escoles catalanes a partir d’una investigació qualitativa interpretativa. Les dades es recullen mitjançant dos instruments: l’observació directa no participant a cent setanta-quatre infants d’infantil i primària, i l’entrevista a quatre mestres de les escoles i a infants de primària. Tot, a partir de la concreció de quatre dimensions apriorístiques: l’entorn natural, el rol de l’educadora, l’ús educatiu de l’entorn natural i la veu dels infants. Els resultats obtinguts indiquen que la mostra seleccionada aposta per la metodologia escola bosc, freqüenta entorns naturals silvestres i l’ús educatiu de l’entorn és el joc lliure com a atenció a la diversitat, acollida de necessitats i interessos, i motor d’aprenentatge. El rol de la mestra a la natura és el d’observar activament, guiar els infants i intervenir sense interferir. Els infants entrevistats són conscients del respecte a la natura i del que hi aprenen. Cal seguir investigant, atès que és un tema emergent a Catalunya que suscita un gran interès educatiu.