2026-02-27T17:10:38Z
2026-02-27T17:10:38Z
2012-06-01
2026-02-27T17:10:38Z
El compromís per part dels dissenyadors i artistes contemporanis de generar un discurs responsable envers la realitat social, cultural i política implica la consciència de la naturalesa heterogènia i complexa d’aquesta realitat. El flux comunicacional cibernètic, la instantaneïtat, el canvi i tot allò que acompanya l’esdevenir del paradigma cultural basat en les telecomunicacions han afavorit en aquest inici del segle XXI l’emergència de subjectivitats que s’evoquen a l’activitat comunicacional a través de facebooks, twitters, blogs, etc. En aquest context de simulacre i hiperrealitat, utilitzant la terminologia de Baudrillard, cal més que mai la consciència per part del dissenyador i de l’artista de les especificitats locals, aprofitant alhora les especificitats “globals” de les noves tecnologies i les xarxes de comunicació. Projectes tan diversos en format i contingut com són la pel·lícula Redacted, escrita i dirigida per Brian De Palma, les accions performatives del col·lectiu The Yes Men, o la plataforma web megafone.net d’Antoni Abad, són exemples d’un ús de les noves tecnologies que contradiu la visió universalista i desterritorialitzant que se’ls pretén donar.
Artículo
Versión publicada
Catalán
Tecnologia de la informació; Art contemporani; Information technology; Contemporary art
Fundació Ars
Reproducció del document publicat a:
Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2012, num.186, p. 29-32
cc-by-nc-sa (c) Fundació Ars, 2012
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/