2026-02-19T16:03:45Z
2026-02-19T16:03:45Z
2025-12-15
2026-02-19T16:03:45Z
Les perspectives diferents de l’estudi de les llengües amenaçades presenten una sèrie de factors que comporten reptes pel que fa a les anàlisis comparatives. En aquest article proposem de marcar la distinció entre símptomes i causes de la substitució lingüística amb una mostra de setcomunitats lingüístiques diverses. L’article analitza tres dels símptomes més importants: la transmissió intergeneracional, els àmbits d’ús de la llengua amenaçada i la consciència lingüística. Amb l’objectiu d’establir les bases per a una tipologia sociolingüística, establim punts en comú i patrons sociolingüístics per a cadascun dels símptomes. La conclusió principal és que la consciència lingüística sobre la possibilitat de la mort de la llengua és inversament proporcional a la taxa de transmissió intergeneracional: com més amenaçada està una llengua, més consciència hi ha, però més tard és per actuar (en línia amb Junyent, 1991).
Artículo
Versión publicada
Catalán
Pèrdua de les llengües; Sociolingüística; Language attrition; Sociolinguistics
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC). Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.1344/LSC-2025.23.2
LSC- Llengua, Societat i Comunicació, 2025, num.23, p. 18-29
https://doi.org/10.1344/LSC-2025.23.2
cc-by-nc-nd (c) Ferrerós Pagès, C. et al., 2025
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/