2026-02-13T15:52:00Z
2026-02-13T15:52:00Z
2024-01-01
2026-02-13T15:52:00Z
A l’edat moderna tardana, les biblioteques d’autors van convertir-se en un dels llocs on més es va manifestar l’interès per les vides de poetes, creixent d’ençà el segle XVI. La Biblioteca Valentina de Josep Rodríguez, publicada el 1747, conté informació i valoracions de la vida i l’obra d’uns 700 escriptors, la gran majoria valencians. Aquest article s’ocupa de la part de l’obra dedicada als escriptors literaris, els poetes, amb el propòsit d’il·lustrar les formes i els usos d’aquesta classe de biografia en la bibliografia. L’examen de l’obra mostra que les vides de les biblioteques comparteixen interessos i mètodes amb altres modalitats de biografies coetànies i, alhora, que els propòsits de la bibliografia imposen a les vides d’escriptors formes i funcions específiques. L’anàlisi de la Biblioteca Valentina permet entendre que la biografia interessa als bibliògrafs en la mesura que proporciona dades que permeten documentar i certificar l’existència d’escriptors i l’autenticitat d’obres. Aquest ús de la biografia es combina amb la finalitat més tradicional i estesa de fer servir les vides per conferir autoritat i fama als poetes, amb la singularitat que, a les biblioteques, l’objecte d’aquesta canonització és, en última instància, tota una comunitat literària, en el catàleg de Rodríguez, la formada pels escriptors valencians.
Article
Versió publicada
Castellà
Historiografia; Història moderna; Bibliografia; Historiography; Modern history; Bibliography
Universitat de València
Reproducció del document publicat a:
Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 2024, vol. 23, p. 245-260
cc-by-nc-nd (c) Universitat de València, 2024
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/