L'acusatiu preposicional en català: història, controvèrsia i ús.

Abstract

Aquest article se centra en l’estudi de l’acusatiu preposicional, això és, el fenomen consistent a introduir determinats complements directes amb la preposi- ció a. Emmarquem el fenomen en el context lingüístic general, i romànic en particular, i ens referim, centrant-nos ja en el cas català, a les visions descriptives i prescriptives que se n’han tingut. També mostrem com els estudis de corpus diacrònics a gran escala ens permeten obtenir una imatge molt detalla- da de quan i en quina proporció començà a sorgir el fenomen en la nostra llengua, i de quin fou el paper de la influència forana de l’espanyol. Finalment, avancem breument alguns dels resultats d’un macroestudi dialectal pioner, ela- borat amb més de 400 catalanoparlants nadius de tots els dialectes catalans, que ens permet constatar que, amb l’única excepció del rossellonès, l’acusatiu preposicional és un fenomen estès i comú en tot el territori lingüístic, això és, en català central, nord-occidental, valencià, balear, i alguerès, en diferents graus.