El domini de l'ocre

Abstract

La invitació per a la presentació de Jazz a la llibreria ONA de Barcelona, ara fa un parell d’anys, col·locava, contra un fons ocre, la coberta també ocre del volum travessada per un raig de grog, amb una imatge que semblava la reproducció gràfica d’una poètica. Com si no haguéssim decidit des de feia segles que tan sols calia deixar de llegir les escriptures sagrades, passar de tants mosaics bizantins i, com Giotto, mirar directament al cel. Perquè avui, al contrari, aquell cromatisme és el resultat d’una emulsió d’una fotografia sípia amb el pas del temps i ens trobàvem davant de la desaparició cara fugissera i melangiosa de la modernitat.