Data de publicació

2025-12-09T13:32:14Z

2025-12-09T13:32:14Z

2025-12-06

2025-12-09T13:32:14Z



Resum

L’any 2007, un equip de caçadors i científics inupiat, un poble de l’Àrtic, va capturar una balena al mar de Bering, prop del poble costaner d’Utqiaġvik. Durant el processament de l’animal van fer un descobriment excepcional: van trobar fragments metàl·lics d’un arpó explosiu del segle XIX incrustats al teixit subcutani. Com que aquests arpons feia més de 120 anys que no s’empraven, els va permetre estimar que aquesta balena podia tenir entre 115 i 130 anys, o fins i tot més. Aquest fet va reforçar la hipòtesi, ara ja ben establerta, que les balenes de Grenlàndia són els mamífers més longeus del planeta, amb individus que poden superar els 200 anys. Per què aquests animals marins tenen una vida tan llarga, molt més dilatada que la de qualsevol altre mamífer? Una recerca recent liderada pel biòleg Daniel Sol, de l’Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i el CSIC ha trobat la resposta. Segons han publicat a Nature Communications, l’adopció d’un estil de vida marítim, amb totes les adaptacions morfològiques i fisiològiques que comporta, va impulsar una evolució cap a estratègies vitals de ritme lent i longevitat excepcional, com tenir un desenvolupament prolongat i una maduració tardana, deixant, tanmateix, pocs descendents.

Tipus de document

Article


Versió publicada

Llengua

Català

Matèries i paraules clau

Adaptació animal; Balenes; Animal adaptation; Whales

Publicat per

Edició de Premsa Periòdica Ara

Documents relacionats

Reproducció del document publicat a:

Diari Ara, 2025, p. 36-36

Citació recomanada

Aquesta citació s'ha generat automàticament.

Drets

(c) Edició de Premsa Periòdica Ara, 2025

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)