Publication date

2025-12-09T13:32:14Z

2025-12-09T13:32:14Z

2025-12-06

2025-12-09T13:32:14Z



Abstract

L’any 2007, un equip de caçadors i científics inupiat, un poble de l’Àrtic, va capturar una balena al mar de Bering, prop del poble costaner d’Utqiaġvik. Durant el processament de l’animal van fer un descobriment excepcional: van trobar fragments metàl·lics d’un arpó explosiu del segle XIX incrustats al teixit subcutani. Com que aquests arpons feia més de 120 anys que no s’empraven, els va permetre estimar que aquesta balena podia tenir entre 115 i 130 anys, o fins i tot més. Aquest fet va reforçar la hipòtesi, ara ja ben establerta, que les balenes de Grenlàndia són els mamífers més longeus del planeta, amb individus que poden superar els 200 anys. Per què aquests animals marins tenen una vida tan llarga, molt més dilatada que la de qualsevol altre mamífer? Una recerca recent liderada pel biòleg Daniel Sol, de l’Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i el CSIC ha trobat la resposta. Segons han publicat a Nature Communications, l’adopció d’un estil de vida marítim, amb totes les adaptacions morfològiques i fisiològiques que comporta, va impulsar una evolució cap a estratègies vitals de ritme lent i longevitat excepcional, com tenir un desenvolupament prolongat i una maduració tardana, deixant, tanmateix, pocs descendents.

Document Type

Article


Published version

Language

Catalan

Publisher

Edició de Premsa Periòdica Ara

Related items

Reproducció del document publicat a:

Diari Ara, 2025, p. 36-36

Recommended citation

This citation was generated automatically.

Rights

(c) Edició de Premsa Periòdica Ara, 2025

This item appears in the following Collection(s)