La inspiració deixa empremta al cervell

Abstract

Deia Pablo Picasso que “la inspiració existeix, però t’ha de trobar treballant”. Quan tenim un moment d’inspiració, notem un impuls creatiu que creix dins nostre. Ens permet imaginar les coses més espectaculars i, sovint, ens fa sentir plaer. Però, què és exactament la inspiració en termes neurobiològics? Per què de vegades una idea ens arriba de sobte, com una guspira, i altres vegades sembla impossible fer-la aparèixer?. Un equip internacional d’investigadors de les universitats de Califòrnia i Indiana, encapçalat per la neurocientífica Shadab Tabatabaeian i l’especialista en cognició humana Tyler Marghetis, acaba de publicar a la revista PNAS un estudi que identifica, per primer cop, patrons cerebrals i genètics associats amb la creativitat i la inspiració. Els resultats revelen que el cervell creatiu té signatures pròpies, unes empremtes que es detecten tant quan pensem activament en alguna cosa o intentem resoldre un repte de manera imaginativa, com també quan deixem vagar la ment i, de sobte, ens arriba la inspiració.