Destruir, digué ella

Abstract

Més enllà dels judicis de valors, l’escriptura de Santanera destaca dins el panorama català contemporani per la seva voluntat programàtica i per la solidesa de les seves manifestacions . Si la Teologia poètica d’un sol ús, el seu llibre d’exordi de 2015, entrava dins del camp de la gnoseologia a través de la construcció d’una divinitat efímera i fictícia; si De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia (2018) amagava, sota el pretext de la ciència-ficció, una mirada sociològica; ara, aquest darrer recull ens transporta a unes reflexions fenomenològiques, amb una mirada més personal que, de tant en tant, deixa filtrar, per unes escletxes, petits tributs cap a l’autobiografia