Universitat de Barcelona
2011-10-31T14:13:07Z
2011-10-31T14:13:07Z
2007
Els almogàvers foren un grup de guerrers mercenaris que se singularitzava en el si dels exèrcits de la Corona d'Aragó. Esmentats per Jaume el Conqueridor i descrits per Desclot, són els protagonistes dels capítols en què Ramon Muntaner narra la seva màxima gesta: l'aventura en terres bizantines, a conseqüència de la qual els reis d'Aragó seran ducs d'Atenes i Neopàtria. Posteriorment el seu exemple serà al·legat en temps de dificultat Guerra de Successi, Guerra contra Napoleó fins que la Renaixença els reivindicarà i en farà un mite. El present article estudia com els tractà la literatura catalana, i també la castellana, des dels primers textos i sobretot durant els segles XIX i XX, en un recorregut en què es revela com un mite imperfecte, car els aspectes violents remarcats per la propaganda hel·lènica han estat un llast impossible d'eliminar.
Artículo
Versión publicada
Catalán
Almogàvers; Literatura catalana; Literatura castellana; Catalan Grand Company; Catalan literature; Castilian literature; Segle XIX-segle XX; 19th century-20th century
Institut d'Estudis Catalans
Reproducció del document publicat a: http://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/viewFile/2715/40932
Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 2007, vol. XVIII, p. 35-51
cc-by-nc-nd (c) Espadaler, 2007
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
