De la 'Grundlage' a la 'Nova Methodo': la intersubjectivitat

Abstract

Si prescindim de la primerenca presentació que Fichte féu pri­vadament de la Wissenschafslehre [WL] de febrer a març de 1794 a Zuric davant el cercle de Lavater', les dues exposicions sistemati­ques del període de Jena foren: la Grundlage der gesamten Wis­senschaftslehre [GWL], impartida en 1794-95 i publicada en dos quaderns (part 1-II, part III); i la coneguda usualment com a Wis­senschaftslehre Nova Methodo [NM], impartida entre 1796-98 i de la qual només foren publicades les dues introduccions i un primer capítol sota el títol de Versuch einer neuen Darstellung der Wis­senschaftslehre (1797), Que les dues exposicions de Jena corresponen per igual a la disciplina fonamentadora de tot el saber filosòfic' -la prima philo­sophia de la tradició revisada en termes transcendentals-, ho mos­tra fefaentment el títol amb que foren anunciades les lliçons de la NM: Fundamenta philosophiae transcendentalis (vulgo, die Wis­senschaftslehre) nova methodo', on fundamenta tradueix literal­ment Grundlage de dos anys abans, No obstant aixo, també és un fet que aquesta segona exposició introdueix un matís diferencia­dor respecte a la primera: si el títol de les lliçons parla d'una nova methodus, la part publicada ho fa d'una neue Darstellung.