Boscos per l'esperança

Abstract

Tot sovint sentim dir que el planeta està malalt, que el canvi climàtic és imparable i que les conseqüències seran, i en alguns indrets ja ho comencen a ser, catastròfiques. Més enllà de la certesa d'aquestes afirmacions, la seva validesa és només qüestió de grau: és tot el planeta que està malalt, o són els ecosistemes tal com els coneixem els que es veuran profundament alterats?; és certament imparable, o estem a temps de reduir-ne l'impacte?; les conseqüències seran catastròfiques en l'àmbit planetari, o només local, la qual cosa exigirà un increment de solidaritat i generositat? Ho sentim a dir tan sovint que a algunes persones els comença a generar habituació. És un fenomen psicològic i cerebral que fa que ens acostumem als estímuls que es mantenen constants o que es produeixen massa sovint, la qual cosa comporta que els deixem de valorar com quelcom important i els acabem, literalment, ignorant. I a altres persones els genera angoixa climàtica, un efecte que ja es comença a notar especialment en alguns joves.