2022-05-04T17:06:52Z
2022-05-04T17:06:52Z
2022-05-04
2022-05-04T17:06:52Z
No és cap novetat dir que, d'un temps ençà, sembla haver-se instal·lat un cert desànim entre l'independentisme. No només es desprèn de les darreres enquestes publicades, que assenyalen una disminució al suport a la independència, sinó també parlant amb persones que fa pocs anys hi estaven a favor sense fissures i ara comencen a matisar-la. Tampoc molts dels polítics que ens representen semblen escapar-se d'aquesta tendència. Sense dubte les causes són moltes i diverses, inclòs l'esgotament de molts anys treballant per aconseguir com a mínim el reconeixement a poder decidir lliurement el futur del país sense que, aparentment, s'hagi avançat gaire. Ben al contrari, de vegades fa la sensació que la resposta política, policial i judicial de l'estat a tots nivells, espionatge i vulneració de drets fonamentals inclosos, hagi afavorit el camí invers. La resposta judicial, per exemple, sovint amb aparença d'arbitrària, ha contribuït a generar la sensació que no hi ha res a fer i que, per tant, ens hi hem d'acostumar. És cert que no hi ha res a fer? I que ens hi hem d'acostumar? Aquesta idea és, per mi, una de les més pernicioses que podem tenir. Es troba a la base d'un fenomen neuropsicològic que es coneix amb el nom d'indefensió apresa.
Contribution to the press
Published version
Catalan
Hermes Comunicacions
Reproducció del document publicat a: https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2134459-indefensio.html
El Punt Avui, 2022, p. 32-32
(c) Hermes Comunicacions, 2022